Bellmunt del Priorat

Observació, inspiració, respecte

L’entrada a Mas d’en Gil commou. Pocs metres després de deixar la carretera, s’obre a la vista l’amplitud d’una finca que és l’essència del Priorat. Terrasses de vinya, llenços d’avellaners, rengles d’oliveres: l’estètica guarda un ordre senzill i ple d’un sentit invisible i palpable. El camí va carenant cap a la casa, que s’albira al fons, defensada per siluetes muntanyoses. Hi ha una sensació d’altura i claredat i els vents transporten olors de sotabosc, fonoll, fusta i pedra.

La terra inspira l’organització de Mas d’en Gil. Els diferents terroirs, orientacions i microclimes determinen els cultius, les funcions i els edificis que s’hi han anat construïnt. Hi ha una voluntat d’aprofitament i respecte, i un pacte tàcit i ardu amb la natura: cuidar i escoltar la terra. Així ha estat i així és, avui amb l’energia nova que aporta la integració de l’agricultura biodinàmica.

La identitat de Bellmunt

El “bell munt”, la muntanya icònica i atraient que emmarca Mas d’en Gil, dóna nom al nostre poble, Bellmunt del Priorat, el municipi que tanca pel sud la DOQ Priorat.

Situat a tan sols un quilòmetre de la finca, el nucli del poble és una tirallonga de cases encimbellada entre dos barrancs que baixen cap al riu Siurana. Bellmunt manté una economia agrària d’origen ancestral i a la vegada és una població coneguda per unes famoses mines que ja s’explotaven a l’època romana. A partir del segle XVI, el mineral que s’hi extreïa s’emprà per elaborar l’afamada ceràmica reusenca. L’edifici més interessant del poble és precisament l’antiga seu de la direcció de les mines, la Casa de les Mines, de 1905, la millor mostra d’arquitectura modernista del Priorat. Actualment, Bellmunt ronda els 250 habitants.

El so de la garbinada

La posició de Mas d’en Gil, i per extensió de tot el terme de Bellmunt, es veu afavorida per un factor climàtic diferencial, d’extrema importància a l’estiu: la fàcil entrada de la garbinada, el vent refrescant procedent del sud-est, de la Mediterrània, que en les tardes més tòrrides ajuda a les plantes a absorbir la humitat necessària per seguir madurant.

La garbinada és tacte i és so, i el seu mormol suau és la música que acarona els pàmpols de la vinya i les fulles platejades dels olivers.

El dinamisme de la vida

La pràctica de la biodinàmica, que marca el pols agrari de Mas d’en Gil, continua i professionalitza el que ja feren els antecessors de la nostra família en la direcció de la finca. A partir de l’observació i comprensió de l’entorn, busquem la sinèrgia entre els elements físics del lloc, els components intangibles de l’ambient, la vida visible i microscòpica.

Facilitar la interacció, fer possible l’armonia, expressar transparència i caràcter. Treballem les vinyes seguint el calendari lunar i els preceptes biodinàmics, i comptem amb l’energia d’una cavalleria imprescindible: la mula Clara és alhora un símbol i un motor d’aquesta cerca de la puresa.

El ritme dels conreus

Mas d’en Gil és un ritme coherent i constant de cultius, usos i moments que, al llarg de l’any, donen sentit a la finca, entesa com a intervenció respectuosa en la natura. La diversitat de vegetació i de conreus dóna equilibri i riquesa de matisos, i des del vessant pràctic permet combinar les feines del camp.

El conreu dominant és la vinya, repartida en 43 parcel·les. La major part correspon a les varietats negres: garnatxa (el 65% de tot el vinyar plantat) i samsó (20%). Un 10% del vinyar és de varietats blanques autòctones: garnatxa blanca i macabeu.

L’altre cultiu emblemàtic de Mas d’en Gil és l’olivera. Tenim 2.000 oliveres arbequines centenàries, plantades en costers i terrasses, amb què elaborem un oli fruitat de gran qualitat i anomenada. Aquest quadre agrícola de forta personalitat mediterrània es completa amb els ametllers i avellaners plantats en els punts més freds, i les feixes de civada i altres cereals, que emprem com a compost o bé com a farratge per a la mula.

Mosaic de cultius i vegetació

0

hectàrees
de vinya

0

hectàrees
d’olivera

0

hectàrees
d’ametllers i avellaners

0

hectàrees
de cerals

0

hectàrees
de bosc i erms