Hom creu que l’actual finca, com la major part del Priorat històric, va estar sota el control de la Cartoixa d’Escaladei per espai de sis o set segles, fins que la desamortització del 1835 posà fi al llarg domini monacal. Després d’un període del qual no tenim referències, sabem que a mitjans del segle XIX, Francesc Gil i Borràs (1828-1885) va adquirir la propietat, que aleshores tindria 120 hectàrees de vinya. La va registrar als documents municipals amb el seu nom de família: el Mas d’en Gil.
Emprenedor, periodista, agricultor, home d’intensa vida pública, Francesc Gil va ser una persona molt popular al seu Reus nadiu. Càrrec important dins l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, va impulsar la vinya al Camp de Tarragona i al Priorat. La seva activitat agrícola i vinícola fou intensa. Va ser un pioner en embotellar vi del Priorat, va aconseguir reconeixements en nombroses fires internacionals i a ell es deu la creació d’un dels primers escumosos catalans, el Champagne de Reus, molt prestigiós a la darreria del XIX.
Quan va morir sense descendència, la finca va passar a mans d’una familiar, casada amb l’empresari i polític Albert Rusiñol, germà al seu torn de l’artista Santiago Rusiñol, un dels capdavanters del Modernisme català, qui hauria visitat el Mas d’en Gil algunes ocasions. Aquesta etapa, que s’estén més de 40 anys, fins al 1931, es coneix com la de la família Rusiñol-Gil, que va assegurar la continuïtat de la tasca agrícola.