Rafael Barril Figueras va arribar al Priorat el 1931 amb la il·lusió de tenir una finca on produir vi, i en saber que Mas d’en Gil es venia va decidir comprar-la, rebatejant-la amb els cognoms de la família: Masia Barril.
En aquell moment la finca tenia un celler, estables i paller, i Rafael Barril Figueras, enginyer de professió, va decidir construir una casa per viure-hi. Va ser tot un repte, ja que la finca està en un paratge on el vent sempre bufa fort, així que va optar per aixecar una sòlida estructura metàl·lica, molt novedosa en el seu temps. Va aprofitar els dos cups existents per convertir-los en cisternes on recollir l’aigua de pluja. Quan a finals d’estiu hi quedava poca aigua, la reservaven per als treballs de la verema i anaven a proveir-se a la Font d’en Fontà amb la mula. La Font del Fontà és la que donaria nom més tard, al vi de finca Clos Fontà. Una altra decisió important va ser continuar la tradició de plantar oliveres en els límits de la finca per delimitar la propietat. Això es va convertir en un senyal d’identitat pròpia.
A causa de la crisi existent en l’època, Rafael Barril Figueras contractava homes del poble de Bellmunt del Priorat en torns de quinze dies; en les èpoques en què no hi havia feines agrícoles específiques, enviava quadrilles al bosc perquè mantinguessin els camins nets i transitables. Va ser llavors quan va fer construir un banc al bosc, que encara avui es conserva.
Rafael Barril Figueras va morir a la tardor de 1936 i, paradoxalment, la seva mort va estar relacionada amb la masia a la qual tants esforços i il·lusió estava dedicant. Rafael Barril Dosset, que tenia només 6 anys quan el seu pare va comprar la masia, va anar agafant afició a la cura del camp i a la producció del vi i quan va morir la seva mare, va heretar la finca.
“Un nou Priorat a l’estil antic”
Masia Barril venia inicialment la collita a Bodegas De Muller, que utilitzava el vi per barrejar-lo amb altres vins i elaborar el vi de missa, per al qual tenia l’autorització del Vaticà. A finals dels anys 70, De Muller va deixar de comprar vi i Rafael Barril Dosset va haver de buscar altres clients. Va ser llavors quan entra en contacte amb el crític José Peñín, per a qui va fer l’embotellament per al seu club de vins amb la collita de 1980. Fou el primer embotellament de Masia Barril, i va obrir una etapa nova.
La família Barril sempre va voler elaborar un “nou Priorat a l’estil antic”, emprant els coneixements i les tècniques enològiques actuals per millorar la qualitat, però respectant les característiques tradicionals. Rafael Barril Dosset defensà la verema amb el punt de maduració del raïm adequat i la fermentació de diferents partides de raïm per separat. Tot això va ser possible gràcies al disseny que amb gran visió de futur va fer Rafael Barril Figueras, construint diversos cups petits. També va propugnar una elaboració completament natural, controlant temperatura, higiene i altres aspectes, però sense fer cap manipulació. Llavors no estava de moda la producció ecològica, però sens dubte les seves idees s’aproximaven a aquest concepte. De mica en mica, els vins es van anar coneixent i apreciant, i la major part se’n venia a l’estranger, a Anglaterra i a Suècia.
A més dels avenços vinícoles, també es van fer millores als edificis annexos i al jardí. S’hi van plantar nombroses espècies aromàtiques amb la idea de tenir un petit jardí botànic amb plantes mediterrànies i medicinals.
Masia Barril va arribar a la seva fi quan el 1998, Rafael Barril Dosset, amb 73 anys, va haver de prendre la dolorosa decisió de vendre la masia, ja que s’anava fent gran i el treball requeria viatges freqüents a Madrid i moltes hores de treball. Rafael Barril Dosset va morir 6 anys després, els mateixos que tenia quan va veure i va trepitjar la finca per primera vegada el 1931.